dimecres, 25 de setembre del 2024

Torrents de Balaguer i del Cavall

Torrent del Balaguer
Quan pensava que ja havia recorregut totes les canals montserratines, vaig descobrir el Torrent del Balaguer i el Torrent del Cavall, dues canals equipades curtes però que ens permeten recórrer racons solitaris i ferèstecs de Montserrat.
El descobriment no va ser casual sinó que vaig trobar la referència del Torrent del Balaguer en el canal de Wikiloc d'en David Bros, un incansable explorador montserratí que ja ens ha ofert uns quants itineraris gairebé inèdits.
El Torrent de Balaguer és un dels torrents que baixen per la cara nord de Montserrat. En el recorregut del torrent hi ha dos sectors clarament diferenciats. El sector inferior va des de la carretera que uneix el Monestit amb Can Maçana fins al Camí de l'Arrel. Està equipat amb cordes fixes per superar els diversos ressalts que anem trobant. El sector superior va del Camí de l'Arrel fins al Serrat de les Lluernes i no està equipat; únicament hi ha un parell de ressalts petits i fàcils que se superen sense cap equipament. 
El punt de partida per remuntar el Torrent del Balaguer està a pocs metres del km 7 de la carretera. Poc abans hi ha un replà fora de la carretera on he deixat el cotxe.
Només començar ja he trobat la primera de les nou cordes fixes que equipen aquest recorregut. Una corda de nusos que ens ajuda a superar un petit ressalt entre blocs. He seguit pujant per la canal solitària, superant un a un els ressalts que complicaven la progressió.
Les cordes són una mica antigues però encara tenen bon aspecte en general i els ancoratges, a base de parabolts, semblen de total confiança. Hi ha ressalts curts i fàcils on gairebé és innecesària la corda fixa i un parell de ressalts més drets on cal fer una mica més de força de braços però sense que es pugui considerar difícil.
Gairebé al final he trobat el pas clau. Cal passar per sota d'un gran bloc de roca que forma una cova. Per sortir de la cova cal superar un pany de paret equipat amb unes cintes. Al final, quan s'acaba el tram equipat per les cintes, cal grimpar un curt pas que algunes ressenyes cataloguen com a IV a.
Després del pas de les cintes només queda la darrera corda fixa, que ens ajuda a pujar una fàcil rampa, i una curta caminada fins al Camí de l'Arrel, on acaba la part equipada del torrent.
La part superior del torrent ja no té cap dificultat. Al principi cal grimpar per superar uns blocs però després ja només cal caminar pel bosc buscant els millors passos per arribar al Serrat de les Lluernes, al costat del camí del mateix nom.
Des d'aquí hi ha diverses opcions per tornar al punt de partida però jo he baixat pel mateix torrent fins arribar novament al Camí de l'Arrel. Després he seguit aquest camí per anar a buscar l'inici del Torrent del Cavall.
No s'ha de confondre el Torrent del Cavall amb la Canal del Cavall. El torrent està per sota del Camí de l'Arrel i ni tan sols és continuació de la canal. El recorregut del torrent és relativament fàcil, equipat amb alguns petits trams de corda fixa que es poden desgrimpar sense fer cap ràpel.
He baixat per aquesta canal arribant en poca estona a la carretera, ben a prop del punt de partida on havia deixat el cotxe.
I aquí teniu el vídeo d'aquest recorregut montserratí:


ENTRADES RELACIONADES:
La canal del
Cavall, 2021
La Canal del
Moro, 2013
Via ferrada
Teresina, 2011

dilluns, 16 de setembre del 2024

Cocó Fondo, Extremera i Carroveres

Cocó Fondo
El Masís del Port és, per la seva complexa orografia, un lloc ideal per al barranquisme. Tot i que la majoria de barrancs són secs, hi ha grans recorreguts per les seves barrancades que mereixen una visita.
Avui hem vingut als Ports per fer el recorreguts dels Cocons. En aquestes contrades anomenen cocons als gorgs que es formen en el fons dels barrancs, normalment ben excavats en la roca calcària i de certa profunditat. 
L'objectiu principal d'avui era el Cocó Fondo, un magnífic barranc amb molts punts d'interès, però hem volgut amortitzar el llarg viatge a les Terres de l'Ebre completant la jornada amb dos petits barrancs: el Cocó de l'Extremera i el Barranc de Carroveres, arrodonint un magnífic recorregut barranquista.
El Barranc del Cocó Fondo és normalment sec però té diversos cocons que, per la seva fondària, es mantenen gairebé sempre plens d'agua. És aigua estancada i plena de plantes aquàtiques i fang; el que a Guara anomenen poza verdinegra. Com que no és molt agradable banyar-se a l'aigua estancada, els barranquistes locals han equipat el barranc amb alguns passamans, ràpels guiats i tirolines per evitar els gorgs, fent que el recorregut del barranc sigui totalment sec.
Hem pujat amb el cotxe per una pista que ens ha apropat als barrancs. Després hem iniciat l'aproximació a peu. En aquesta zona es va fer, no fa gair temps, una campanya de neteja i marcatge de camins. Tots els camins i corriols estan marcats amb marques vermelles i a les cruïlles hi ha indicacions pintades a les pedres. 
El camí que porta a la capçalera del barranc és molt dret però amb grans vistes i ben marcat. Hi ha un parell de passos equipats però sense cap dificultat especial. Després de caminar gairebé una hora hem arribat al barranc i hem iniciat el descens.
En el segon ràpel ja hem trobat el primer pas singular: un ràpel guiat per evitar mullar-se en un cocó d'aigües verdinegres. Hem superat el pas sense cap problema i hem seguit baixant fins que, en el vuitè ràpel hem trobat el segon pas singular, similar a l'anterior però més llarg: un tram de ràpel guiat o tirolina d'uns 12 metres, fàcil però espectacular.
Poc després hem arribat al pas clau: un ràpel de 36 metres sota una gegantina arcada de pedra natural que acaba en el gorg que dóna nom al barranc: el Cocó Fondo. Per evitar la remullada en el gorg, hi ha un llarg passamans que permet vorejar-lo.
Més avall encara quedava un parell de ràpels i un passamans que permet evitar el darrer gorg del recorregut, abans d'arribar a la sortida.
Hem agafat un altre camí, ben definit i amb marques vermelles, que ens ha portat a la capçalera del segon barranc, el del Cocó de l'Extremera. És un descens curt i sense complicacions. Són dos ràpels de poc més de 20 metres  i un parell de ressalts amb ràpels curts que fins i tot es poden desgrimpar. El més interessant és el darrer ràpel, de 22 metres i ben vertical.
Després d'aquest ràpel, el barranc del Cocó de l'Extremera desemboca en el de la Gotellera, que a partir de l'aiguabarreig dels dos barrancs rep el nom de Barranc de les Carroveres.
Aquest barranc és encara més curt que l'anterior però té un paratge singular que realment justifica la visita a les Carroveres: un ràpel de només 8 metres que acaba en el fons d'una marmita, un gorg sec que forma un parany. Aquest parany, però, té un punt feble: en el fons del gorg hi ha un forat mig tapat per un gran bloc de roca per on es pot escapar de la ratera.
Després només quedava un curt ràpel en forma de tobogan i la remuntada per un corriol fins arribar a la pista, ben a prop del punt on havíem deixat el cotxe.
I aquí teniu el vídeo d'aquesta jornada barranquista: 


ENTRADES RELACIONADES:
Barranc dels
Cubars, 2022
Gúbies del
Regatxol, 2022
Barranc Clot
Hospital, 2022